COMUNICAT d’USTEC·STES (IAC) sobre l’inici de les negociacions sobre la possible reforma de la Formació Professional

El Departament d’Educació, tot i l’oposició de la majoria dels membres de la Comunitat Educativa, ha decidit tirar pel dret i implementar la reforma curricular dels cicles formatius de Formació Professional. A tal efecte, i en ares de buscar la legitimació social d’aquesta reforma, el Departament pretén que les organitzacions sindicals membres de la Mesa Sectorial hi participin donant la seva opinió sobre la distribució curricular per famílies professionals, per cicles formatius, per especialitats concretes, així com en l’assignació d’hores per síntesi o projectes, i en aquesta línia convocarà una sèrie de Meses Tècniques i Meses Sectorial de Negociació durant el mes de juliol per parlar, organitzar i debatre sobre aquests canvis curriculars, però amb la línia de reducció d’hores lectives tal i com ja havia plantejat en un primer moment.

El Departament, el qual en cap moment ha fet cap gest real i veritable amb la intenció de posar en dubte l’aplicació d’aquesta reforma, ha accelerat encara més la maquinària propagandística i difusora d’aquest canvis en tots els fòrums en els quals ha estat present argumentant, entre d’altres, que la reforma pretén “resoldre certes necessitats singulars i específiques” de la formació professional dual així com “reduir l’abandonament escolar”.

Doncs bé, USTEC·STEs (IAC) considera que les Meses Tècniques i Meses Sectorials de negociació no són els fòrums on es pugui mercadejar la reordenació curricular de l’FP, sinó que són els centres educatius, avalats per la seva pròpia autonomia, on s’ha de parlar, debatre i proposar millores conforme la normativa bàsica en vigor. Normativa aquesta que ha de vetllar per buscar solucions a l’abandonament escolar, per millorar la qualitat educativa de l’FP i per fer de l’FP uns estudis reconeguts socialment i administrativa. Malauradament, el Departament segueix una línia totalment contraposada doncs, com ja ha manifestat en diferents ocasions, pretén atorgar l’FP a l’empresa a qualsevol preu i utilitza com a eina l’excusa de la formació professional dual, la qual no deixa de ser una modalitat de formació professional minoritària amb menys de 5.500 estudiants, on només el 10% del total d’alumnes de segon curs, segons dades del Departament, representen un 4,6% dels 120.000 que conformen la totalitat de l’alumnat de FP. Posar en perill la qualitat de tot el sistema de formació professional català arrossegant aquests estudis cap un model minoritari, ple de deficiències, mal acollit per l’empresariat, demostra una manca de sensibilitat envers aquests estudis i els seus estudiants. “És un fet que la formació acadèmica transvasada del centre a l’empresa no és real, amb algunes excepcions puntals”.


 

ÉS UN INTENT DE CONVERTIR LA FORMACIÓPROFESSIONAL REGLADA EN FORMACIÓ OCUPACIONAL COM A PAS PREVI A LA SEVA EXTERNALITZACIÓ I PRIVATITZACIÓ DEFINITIVA


 

Compartim amb el Departament que l’alt índex d’abandonament en la formació professional reglada, especialment en els CFGM, és un greu problema. També som conscients de què cal millorar els resultats acadèmics, que s’ha de potenciar la tutorització en l’FP, amb un seguiment individualitzat de l’alumnat, i de què s’ha de millorar la inserció laboral, així com potenciar el caràcter emprenedor dels cicles formatius. Ara bé, no compartim que la solució d’aquesta problemàtica sigui la reducció de l’horari lectiu curricular de tots els cicles formatius reglats i el lliurament de tot, o quasi tot, un curs acadèmic a l’empresa.

En el nostre parer, l’abandonament dels estudis reglats de formació professional s’origina, en gran part, per manca de reconeixement social, empresarial i institucional d’aquests estudis, no així legal ja que el CFGM està equiparat al batxillerat i el CFGS als estudis superiors. L’abandonament està relacionat, també, amb una greu mancança d’una efectiva orientació prèvia, ja que actualment l’orientació està encaminada a determinar qui hauria d’estudiar batxillerat i qui formació professional sense tenir en compte les diferents branques i especialitats existents d’FP; som conscients de la necessitat de la implantació de la figura de l’orientador en els centres educatius. Evidentment, també influeix en l’abandonament una infradotació estructural de recursos humans i econòmics, unes ràtios elevades, la manca efectiva de desdoblaments, la inexistència de dotacions específiques als EAPs per FP per atendre la diversitat i la inclusió, a més d’uns equipaments i maquinari de tallers i laboratoris insuficient, moltes vegades obsolets, reutilitzat fins la sacietat i gens atractiu els qual conviden l’alumne a fugir del centre. I no s’ha d’obviar la necessitat de formar el professorat en acció tutorial i l’aposta per una veritable política de formació permanent del professorat d’FP especialitzada i tècnica gratuïta, suficient i, prioritàriament, en horari lectiu.


 

Però a més a més, considerem que és urgent i necessari una reestructuració global de la Formació Professional reglada que, a diferència del que proposa el Departament d’Educació, comporti la millora de la seva qualitat, que augmenti les oportunitat laborals i professionals dels seus titulats, que gaudeixi d’un reconeixement social, empresarial, institucional i internacional al llarg de la vida del titulat, i que vetlli prioritàriament pels interessos de l’alumnat, sense oblidar el món empresarial públic i privat. Per això hem proposat i proposem organitzar els estudis d’FP en tres anys acadèmics; 3 cursos als CFGM reconeixent aquests estudis com a equivalents al batxillerat a tots els efectes, i 3 cursos pels CFGS amb la seva equiparació al grau universitari.

Aquest model ha d’acabar amb l’estigma que arrossega la Formació Professional reglada des dels seus inicis i ser una font d’oportunitat per tots i totes. És un model que pot acollir tant la formació professional en alternança dual com simple, de tal manera que seria en el tercer curs quan l’alumnat, decidiria seguir una opció o una altra.


 

Ens oposem al model curricular únic plantejat pel Departament ja que és l'equip docent del centre, en funció dels diferents paràmetres que el condicionen, com la tipologia de l’alumnat i l’entorn social, laboral i teixit empresarial, els que realment poden adaptar amb eficiència el currículum oficial dels cicles formatius per ells impartits.

 

CAP REDUCCIÓ D’HORES LECTIVES AL CENTRE, CAP AUGMENT D’HORES D’FCT

APOSTEM PER UNA FP DE 3 CURSOS

 

Llegeix també la proposta i posicionament d'organització de la FP d'USTEC