Per la retirada i derogació de la Llei de formació i qualificació professionals de Catalunya (LFQPC)

Ens oposem al model de governança que contempla l’LFQP

El desplegament de l’LFQP no ha de ser una prioritat del nou Govern

El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals de Catalunya (LFQPC). Es tracta d’una llei que segueix els principis de la LEC i, per tant, pretén aprofundir encara més en els procediments legals i pràctics per aconseguir un objectiu implícit: la gestió privada de la formació professional en les diferents administracions que hi estan implicades i, consegüentment, la desestructuració i l’externalització de la formació professional reglada.

Des del primer moment, USTEC-STEs (IAC) ha refusat qualsevol intent de privatització i externalització de l’FP. Malauradament, som l’única força sindical a Catalunya que apostem per una formació professional reglada dins del Departament d’Ensenyament.

De fet, CCOO, UGT i les organitzacions empresarials (Foment del Treball Nacional, PIMEC i Fepime) han fet un comunicat conjunt en què reclamen al Govern que posi en marxa, sense més dilació:

- La Comissió Rectora i l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals.

- El Consell de Formació i Qualificació Professional.

- Un calendari de la posada en marxa de la Llei, així com el seu encaix amb els instruments comuns entre l’àmbit educatiu i laboral, com ara el sistema de prospecció de necessitats formatives i el d’informació i orientació professional; el disseny d’un model de formació professional dual; la planificació de l’oferta formativa; el sistema d’avaluació i acreditació de competències; el desplegament territorial i sectorial i el sistema de seguiment i avaluació.

- El pressupost i els recursos humans necessaris per dur-ho a terme.

Per a USTEC·STEs, aquestes organitzacions defensen la privatització del servei o de la gestió de l’educació pública i, en concret, de la formació professional. Com en altres àmbits, aquests sindicats i organitzacions empresarials pacten lleis pensant sobretot en els beneficis de representació i fins i tot econòmics que en poden extreure, menystenint, en aquest cas, l’essència de l’FP reglada i els perjudicis que suposarà per a tots i totes la segregació de l’FP del món educatiu acadèmic si es desplega el model de governança que contempla l’LFQF.

Aquesta llei no resol la integració dels dos sistemes de formació professional existents, la formació professional reglada i acadèmica adscrita al Departament d’Ensenyament, amb totes les garanties que això implica, i la formació professional ocupacional o contínua, que afecta l’àmbit laboral i està adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació. Per tant, l’LFQP ni respecta ni aspira a aconseguir el principal objectiu pel qual va néixer: la integració dels dos sistemes de formació professional.

La Llei s’ha començat a desplegar a partir de l’1 de setembre de 2015, mitjançant l’Acord GOV/143/2015, pel qual s’aprova el calendari del desplegament reglamentari del pla d’acreditació i qualificació professionals, de l’adscripció departamental, i la publicació dels estatuts de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, de la regulació de la Comissió Rectora o de la composició del Consell de Formació i Qualificació Professionals (antic Consell Català de la Formació Professional de Catalunya). Val a dir que, incomprensiblement, USTEC·STEs (IAC) no té representació en la dita Comissió Rectora, ni en el Consell, la qual cosa és inadmissible, ja que es tracta del sindicat majoritari en la funció pública docent a Catalunya, mentre que la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), de la qual és membre el nostre sindicat, és majoritària entre el funcionariat (fix o interí) de l’Administració de la Generalitat.

Seguint amb el calendari de desplegament de l’LFQP s’han de regular també el sistema d’avaluació i acreditació de competències professionals, la xarxa del sistema, els centres de formació professional integrada, la xarxa integrada d’informació i orientació, els programes de noves oportunitats, el desenvolupament d’itineraris formatius específics (IFE) de caràcter postobligatoris per a persones amb discapacitat reconeguda (ja en fase de prova pilot), l’informe de prospecció de necessitats i els consells sectorials, entre d’altres. Tot aquest desplegament de l’LFQPC suposa un enorme pastís econòmicament atractiu per a la seva privatització.

Ara bé, la futura Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals, és a dir, l’òrgan que regirà tot el que té a veure amb l’FP, marcarà el camí definitiu de l’FP reglada a Catalunya, ja que els seus integrants influiran en el seu futur i, tal com es pot deduir de l’LFQP, tendiran a afavorir els interessos puntuals de la patronal i d’algunes forces sindicals i d’altres de ben segur aliens a la finalitat de l’FP reglada i, segurament, als interessos dels i les alumnes i dels titulats de formació professional.

Segons el nostre parer, estem davant del primer pas sòlid cap a l’externalització i la privatització del servei públic de la formació i qualificació professionals de Catalunya. Per això el nostre sindicat continuem lluitant perquè l’Agència i els diferents òrgans o organismes de coordinació i gestió dels serveis bàsics (d’informació, orientació professional i assessorament, d’acreditació de competències professionals, d’experiència laboral en activitats socials o informals i de la xarxa de centres del sistema) depenguin directament d’una viceconselleria de formació professional adscrita al Departament d’Ensenyament, ja que no podem obviar que la formació professional reglada té un component professional, educatiu i acadèmic, que únicament pot garantir el Departament d’Ensenyament.

Per això, USTEC·STEs no acceptarà de cap manera que el Govern desplaci el centre de gravetat de la formació professional al Departament de la Presidència o al Departament d’Empresa i Ocupació.

Al llarg dels cursos 2014/15 i 2015/16, USTEC·STES va dur a terme una campanya sobre el contingut d’aquesta llei. Les deu juntes de personal de tots els serveis territorials, molts centres arreu de Catalunya i els plens d’alguns ajuntaments es van adherir al manifest (promogut per diverses organitzacions sindicals i estudiantils) que demanava l’adscripció de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional al Departament d’Ensenyament. També es van recollir al Change.org signatures de suport a aquest manifest. Finalment, les diferents trobades amb tots els grups parlamentaris i grups polítics va donar lloc, entre d’altres coses, a l’aprovació del Parlament de Catalunya d’una moció que incorporava algunes de les nostres reivindicacions amb relació a la formació professional.

Fruit d’aquest treball, si més no fins avui, el Govern no ha creat encara l’esmentada Agència ni n’ha aprovat els estatuts i, per tant, ni l’ha adscrita a cap Departament ni tampoc s’ha fet cap desplegament sobre la governança que contempla la LFQP.