Finalment s’ha confirmat que vostè serà Conseller d’Ensenyament. Si li haguéssim escrit una carta la setmana passada, l’haguéssim tractat de tu, com normalment ens tractem els docents entre nosaltres. El nou càrrec, però, es mereix el respecte a la institució que representa, tot i així esperem que no oblidi tot el que ha vist i viscut com a docent quan abordi la important tasca que té al davant.
Abans que res, esperem de vostè la defensa del professorat del país, atacat en alguns casos per denúncies de particulars davant la justícia per haver desenvolupat la funció docent, i en d’altres pels efectes del 155 com el cas dels 500 docents als quals es referia Enric Millo fa pocs dies. Aquesta purga de professorat no es pot permetre. La pluralitat del professorat és imprescindible per tenir una escola sana en democràcia.
També esperem de vostè que pugi reconciliar el departament amb el professorat del país i amb l’educació pública. La relació ha estat com a mínim des de fa una dècada molt malmesa. Primer per la LEC, des d’abans de veure la llum l’any 2009. La LEC i el seu desplegament han estat nefastos per diferents motius. Ha introduït el servei d’educació de Catalunya, equiparant la pública amb la privada concertada, quan en el seu origen la concertada estava concebuda per arribar on no arribés la pública. La situació però s’ha capgirat com un mitjó. Enguany hem vist com a l’oferta inicial de grups de P3 minvava en 48 grups a la pública, mentre s’incrementava en 26 a la concertada, i tot amb una creixent demanda de la població cap a la pública. Com molt bé sap, l’escola pública és l’única que pot deixar enrere un dels problemes més grans de l’educació del país: la segregació escolar. Això, però, no passarà mentre convisquin les dues xarxes, la pública i la privada concertada.
Aquesta segregació, documentada en diferents estudis, i viscuda dia a dia en els centres educatius, combinada amb el concepte d’autonomia de centre que defensa la LEC, és un còctel explosiu. Sovint es fa servir els projectes de centre, tot aprofitant la llibertat d’elecció de les famílies, per atraure classes mitjanes i això incrementa la segregació escolar. L’autonomia de centre no deixa de ser una falsa cantarella. El Departament és decisiu en la selecció de les direccions i les direccions cada cop són més decisives en la selecció del professorat, per tant, el concepte d’autonomia cada cop s’assembla més al de virregnat, on la direcció fa el que li diu el Departament i el professorat el que li diu la direcció. On ha quedat la democràcia als centres educatius? Recordi que la canalla aprèn millor del que veu que no pas del que li diuen.
Reconciliar-se amb el professorat serà, sobretot, revertir les retallades que hem patit els darrers anys. Les salarials, se’ns deuen les pagues de 2013 i 14 a més de la baixada de sou. El primer estadi que es va allargar fins a nou anys. Els terços de jornada que van precaritzar els sous i van fer perdre hores als centres educatius. L’horari lectiu: recordeu que tenim pendent l’acompliment de l’acord del 31 de gener de 2017 amb la reducció de la segona hora lectiva a tot el professorat. La reducció de dues hores lectives als majors de 55 anys. I potser el més gruixut de tot, un 32% d’interinatge sense comptar el personal substitut. Les properes oposicions no poden ser un ERO encobert. Volem accés diferenciat per al professorat interí. És de justícia i profundament ineficaç malbaratar la formació i l’experiència de de més de 20.000 docents que ja són al sistema, el país no s’ho pot permetre.
Esperem de vostè que lluiti per un finançament digne que permeti recuperar els 7.000 docents que caldrien per estar a la mateixa capacitat de servei que teníem al 2010 amb l’increment d’alumnat que hi ha hagut. Necessitat que seria molt superior si realment vol una escola inclusiva on les ràtios haurien de veure’s reduïdes dràsticament, fins a 15 alumnes, si de veritat es vol fer el que diu el decret. El personal de suport educatiu s’ha de veure incrementat de forma sensible i no amb vetlladors, que són una forma de privatització per la porta del darrerra, sinó amb personal laboral del Departament, tractat amb la dignitat que es mereixen per la gran tasca que fan.
Si la seva voluntat és cuidar el professorat, com a peça clau que és de l’èxit del sistema educatiu, i defensar i potenciar l’escola pública, que és l’única que pot garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat de Catalunya, ens tindrà sempre al seu costat. Estarem amatents perquè així sigui i l’encoratgem a fer-ho.
USTEC·STEs, 19 de maig del 18.