USTEC
Comunicat d'inici de curs 2017 sobre Formació Professional

Dijous 28 de setembre va començar el curs 2017/18 a les EOI, amb la qual cosa es completava el ple funcionament dels ensenyaments professionals i de règim especialitzats.

 

1. L’inici de la reversió de les retallades

Continuem exigi que es reverteixin totes les retallades derivades del RD 14/2012, de 20 d’abril, i dels acords següents del Govern: Acord GOV/71/2011, de 10 de maig, Acord GOV/29/2012, de 27 de març, i Acord GOV/60/2012, de 26 de juny.

USTEC·STEs valora positivament l’augment d’hores per a funcions de coordinació en la formació professional, ja que és una millora necessària per als centres que la imparteixen. Així ho vàrem demanar en diferents meses tècniques i sectorials al Departament, i més concretament com a compliment de l’acord signat del 31 de gener. Tanmateix, creiem necessari ampliar aquestes reduccions a altres casos, com ara els departaments i/o seminaris amb 10 professors/es o més o les coordinacions transversals dels cicles formatius. També cal establir reduccions per als coordinadors/es d’escola-empresa i d’informació i orientació acadèmica i professional, per als docents que assessoren l’acreditació de competències professionals del món laboral per família professional, per a l’FP dual...

Volem afegir-hi la nostra demanda (no recollida pel Departament en la Mesa Sectorial) que aquests criteris no puguin ser alterats o modificats a la baixa per les direccions dels centres educatius. Exigim que les hores per coordinació s’assignin segons el nombre de grups reals i no pas a partir d’un topall que discrimina els centres d’una grandària i que molts són d’FP i règim especialitzats.

Tanmateix, i pel que fa al càlcul de les plantilles i pel concepte FCT, creiem que el Departament hauria d’especificar que aquesta atribució horària s’adjudiqui a l’especialitat i/o especialitats, en tot cas, específica i/o especifiques del cicle formatiu, que tingui adscripció docent en el cicle formatiu, la/les quals seran seleccionades, en tot cas, per l’equip docent i ratificades per la direcció del centre, un cop escoltat l’equip docent i el cap de departament corresponent, per la qual cosa mostrem el nostre desacord que únicament ho determini la direcció del centre.

Per millorar la formació professional, USTEC·STEs considera imprescindibles les mesures següents:

  • Tornar a les ràtios anteriors a les mesures excepcionals preses durant el període més intens de crisi econòmica. L’increment d’alumnat als centres d’FP i règims especialitzats (ensenyaments esportius, escoles d’arts i EOI) fa que ens trobem amb grups de 35 alumnes o més, una ràtio que disminueix la qualitat, especialment en tots els ensenyaments procedimentals de continguts que s’han de realitzar en tallers. A més aquestes ràtios poden representar un perill per a la seguretat i salut del professorat i alumnat.

  • Compliment dels desdoblament previstos a les orientacions curriculars dels CF d’FP.

  • Retirada de les taxes que s’han implantat i augmentat emn el cas dels estudis de formació professional de grau superior, escoles d’art i EOI, ja que aquestes taxes fan que molts alumnes no puguin formar-se i matricular-se en aquests estudis tan necessaris i imprescindibles per al futur del nostre país, una societat amb unes taxes altíssimes d’atur juvenil i amb greus mancances pel que fa al coneixement d’idiomes estrangers i a la formació professionalitzadora. Aquest augment de les taxes s’afegeix a la reducció dràstica de les beques.

Aquestes taxes compensen les insuficients assignacions que el Departament destina a despeses de funcionament dels centres, és a dir, són les mateixes famílies i l’alumnat els que en bona part les sufraguen. Per això exigim l’augment del pressupost dedicat a educació.

  • Increment de la inversió en formació permanent del professorat. Així, cal augmentar el nombre de places reservades per a la formació en llengües estrangeres de forma presencial a les EOI, per realitzar estades en empreses amb substitució, per a la formació permanent i procedimental relacionada amb aquells mòduls professionals que s’han d’impartir als tallers o per a la formació permanent i procedimental sobre els continguts, prèvia a la implantació de nous cicles formatius i/o nous mòduls professionals. Demanem també que s’augmenti el nombre de grups i professorat de les EOI per atendre la gran demanda d’aquesta formació, ja que una part es veu obligada a anar a la privada.

  • Avaluació del Projecte de Qualitat i Millora Contínua implantat als centres de FP des de el curs 2006/07, ja que han passat prop de 10 anys des que els centres estan immersos en el desenvolupament d’un programa que destina uns recursos econòmics considerables i del qual molts dubtem que influeixi en la qualitat del servei d’ensenyament-aprenentatge. Aquest projecte està duplicant la gestió administrativa i està esdevenint una sobrecàrrega burocràtica per al professorat.

Segons ORDRE ENS/143/2017, de 3 de juliol, se subvencionarà el finançament dels costos que per als centres privats concertats suposa el procés d'acreditació del sistema de gestió de la qualitat. Aquesta mesura implica més extensió d’aquest projecte, més centres gestionats com a empreses i més negoci per a les empreses certificadores.

Per a USTEC·STEs, els centres de formació professional són centres educatius i acadèmics i no pas empreses, i ni ho han de ser ara ni mai.

  • Increment de grups i professorat d’FP pública, especialment en l’àmbit geogràfic del Consorci d’Educació de Barcelona, per atendre la demanda de la ciutadania i anar reduint la gran oferta d’ensenyaments d’FP i règim especialitzats privada i privada- concertada.


 

2. Sobre la formació pedagògica i didàctica equivalent al màster de l'article 100.2 de la llei 2/2006 (LOE)

USTEC•STES exigeix que es permeti acreditar al professorat que ha impartit docència en centres públics o privats d'ensenyament reglat i també no reglada, com ara els qui han impartit programes de qualificació professional inicial (PQPI), els actuals PFI, plans transició al treball (PTT), formació i aprenentatge professional (FIAP), preparació de les proves d'accés a cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, docència en la preparació dels cursos d'accés a grau mitjà i grau superior en centres públics o privats que imparteixen ensenyaments reglats, no reglats o d'adults, d’acord amb la sentència judicial que considera docència l’activitat dels educadors de les llars d’infants.


 

3. Equiparació salarial dels cossos docents de FP de Professorat tècnic i Professorat de Secundària.

USTEC·STEs lluitarà per la creació d’un cos únic de professors d’FP en el marc del subgrup A1 establert per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP).

Mentrestant, demanem un complement per als PTFP, adscrits al subgrup professional A2, per equiparar-los salarialment al PES, adscrits al subgrup A1, donat que les tasques docents d’aquests dos cossos són les mateixes i també ho són els requisits d’accés per oposicions i per formar part de la borsa de treball, amb l’exigència de ser titulats en formació superior.

A igual treball, igual salari.


 

4. Sobre la Llei 10/2015, de 19 juny, de formació i qualificació professionals

El Parlament va aprovar la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professionals de Catalunya (LFQPC). Es tracta d’una llei que segueix els principis de la LEC, amb la voluntat d’aprofundir encara més en els procediments legals i pràctics per aconseguir un objectiu implícit: la gestió privada de la formació professional de les diferents administracions que hi estan implicades.

Així, la llei no resol la “bicefàlia” ni la integració dels subsistemes de formació professional del sistema educatiu, que continua depenent del Departament d’Ensenyament, ni de la formació professional de l’àmbit laboral, que depèn del Departament d’Empresa i Ocupació. La norma s’ha començat a desplegar a partir de l’1 de setembre de 2015, a través de l’Acord GOV/143/2015, pel qual s’aprova el calendari de desplegament de la llei, i en concret el desplegament reglamentari del pla d’acreditació i qualificació professionals, l’adscripció departamental i els estatuts de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, la regulació de la Comissió Rectora, la composició del Consell de Formació i Qualificació Professionals (antic Consell Català de la Formació Professional de Catalunya), en el qual USTEC·STEs no té representació, la qual cosa és inadmissible, ja que es tracta del sindicat majoritari de mestres i professors/es de l’ensenyament públic i del sindicat majoritari a l’Administració de Catalunya (IAC).

Segons el calendari de desplegament de la LFQPC, s’han regular també el sistema d’avaluació i acreditació de competències professionals, la xarxa del sistema, els centres de formació professional integrada, la xarxa integrada d’informació i orientació, els programes de noves oportunitats, el desenvolupament d’itineraris formatius específics (IFEs) de caràcter postobligatori per a persones amb discapacitat reconeguda (ja en fase de prova pilot), l’informe de prospecció de necessitats i els consells sectorials, entre d’altres. Tot aquest desplegament de la LFQPC suposa un enorme pastís, econòmicament atractiu per a la seva privatització.

USTEC·STEs està en contra l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals perquè, segons parer nostre, és el primer pas cap a l’externalització i la privatització del servei públic de la formació i qualificació professionals de Catalunya. En tot cas, demanem que aquesta agència i els diferents òrgans o organismes de coordinació i gestió dels serveis bàsics depenguin directament d’una viceconselleria de formació professional del Departament d’Ensenyament. ja que aquesta formació té un component professional, educatiu i acadèmic, que únicament pot quedar garantir el Departament d’Ensenyament.

En aquest sentit, USTEC·STEs rebutja que el Govern desplaci el centre de gravetat de la Formació Professional ni al Departament de la Presidència, ni al Departament d’Empresa i Ocupació.

5. Servei d'assessorament i servei de reconeixement acadèmic dels aprenentatges a la formació professional.

Segons els Documents per a l'organització i la gestió dels centres curs 2017/18:

 

Els centres han de tenir un sistema de gestió de qualitat i millora, El procés d’assessorament consta de set fases. S’estima que, amb una hora de dedicació de l’horari fix de permanència, cada professor o professora pot assessorar 10 usuaris al llarg del curs.

 

L’organització del servei a demanda es concreta en l’acord o conveni subscrit entre el Departament d’Ensenyament o la titularitat del centre educatiu i l’empresa, entitat o administració interessada a assessorar el seu personal.

 

El reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits mitjançant l'experiència laboral o en activitats socials és un servei que presta el centre educatiu, a sol·licitud de l'usuari o usuària, que permet obtenir la correspondència amb els ensenyaments de formació professional del sistema educatiu.

 

El servei de reconeixement acadèmic dels aprenentatges es pot sol·licitar de forma individual o bé a demanda d’una entitat o empresa prèvia la signatura d’un conveni de col·laboració amb la titularitat del centre que presta el servei.

 

S'estima que, amb una hora d'horari fix de permanència, cada professor o professora pot fer el servei de reconeixement a 16 usuaris al llarg del curs. Es considerarà activitat complementària d'horari fix del centre.

 

Els professors dependents del Departament d’Ensenyament que facin més assessoraments o reconeixements dels programats dins de l’horari fix d’activitats complementàries podran percebre la compensació econòmica que determini el director o directora del centre.

 

Els centres educatius de titularitat pública no dependents del Departament d’Ensenyament i els centres de titularitat privada poden establir, i fer públic, el preu que considerin per a la prestació del servei d’assessorament o reconeixement.

 

En la Mesa Sectorial USTEC·STES ha demanat que la dedicació del professorat pel servei d’assessorament i el servei de reconeixement estigui inclòs dins l’horari lectiu.

 

6. La formació professional com a eina de cohesió i igualtat social. Modalitat d’FP dual

A Catalunya, pel que fa a la formació professional, prima la desregularització curricular, la primacia de l'FP privada i la submissió de tot el sistema a la voluntat, necessitat i criteris puntuals del món empresarial. Per tant, l’FP reglada pot passar de un conjunt d’estudis acadèmics, professionalitzadors i, per tant, de riquesa material i humana, a esdevenir uns simples estudis que satisfacin les necessitats puntuals i immediates de cada sector productiu, de cada zona geogràfica i de cada empresa, en el context d'un mercat productiu i de servei globalitzat.

Un bon exemple és l’FP dual. Tot i la valoració de les diferents modalitats d’aprenentatge, USTEC·STES considera que l’articulat normatiu que promou la corresponsabilitat de l’empresa i el centre educatiu en el procediment d’avaluació pot provocar un traspàs de competències de facto cap al món privat de les empreses, amb la possibilitat que progressivament es perdin llocs de treballs a l’ensenyament públic.

El Departament continua ampliant cada any l’oferta de cicles formatius en formació dual i per al curs 2017-2018 multiplicarà per 16 el nombre d’alumnes que hi participen des que es va posar en marxa el curs 2012-2013. En els seus inicis, l’FP dual es va implantar en 25 centres, amb 590 alumnes i la participació de 118 empreses i entitats. La previsió és que al llarg del curs vinent s’arribi als 10.000 alumnes i a 3.300 empreses i entitats participants.

Davant del perill de deformació del sistema dual, USTEC·STES proposa crear un organisme mixt en què totes les parts hi estiguin representades i que vetlli pels interessos de l’alumnat per sobre dels interessos empresarials i pel compliment dels acords presos en els corresponents convenis. Així mateix, tots els convenis haurien d’implicar la modalitat de contracte i no pas la de beques.

Per altra banda, quant a les tutories (FCT, dual...), USTEC-STES (IAC) va demanar un reconeixement institucional de la importància que tenen aquests càrrecs. Aquest reconeixement s’ha de traduir en un complement com a càrrec de coordinació i la corresponent reducció horària (una hora per cada 5 alumnes), que no es pugui aplicar a la baixa adduint un altre cop l’autonomia de centre.

Els instituts han reintegrar en la seva totalitat i immediatament totes les despeses dels desplaçaments efectuats per fer les visites corresponents a les empreses, derivades del seguiment de l’alumnat que fa l’MP d’FCT i/o dual,

Cal apostar per l’alternança simple, ja que aquesta modalitat combina el temps de formació en el centre educatiu i el temps d’activitat dels alumnes a l’empresa, sense que comporti el reconeixement acadèmic de formació del temps d’activitat a l’empresa. A més, només es pot formalitzar amb contracte laboral.


 

7. ESBORRANY DECRET IOC

Hi ha preparat un esborrany de decret sobre l’IOC. Fa molt de temps que tant aquest centre creat el curs 2006/07 com el nostre sindicat en reclamen i n’exigeixen la publicació, entre d’altres raons per garantir que l’accés del professorat sigui transparent i es faci amb les mateixes regles de joc que per a la resta de centres.


 

8 LOMCE I ‘ARA ÉS DEMÀ’

USTEC•STEs continuarem lluitant perquè la LOMCE no comporti una devaluació de la Formació Professional. Exigim la no aplicació de l’FPB i que s’aposti pels PFI. La LOMCE ha comportat la desaparició del Curs d’Accés a Grau Superior (CAS) a Catalunya, que ha estat substituït pel “curs de preparació per a la incorporació als CFGS”. Les condicions d’accés i admissió als cicles formatius derivades de la LOMCE, però també les actuals proves d’accés als diferents cicles d’FP, i especialment pel que fa a l’accés als cicles formatius de grau superior, comporten una devaluació preocupant dels estudis i de les competències assignades als diferents títols. Per tant, cal derogar la LOMCE.

USTEC-STEs considera del tot inacceptable que l’aplicació de la LOMCE impliqui la segregació prematura de l’alumnat, una mesura que ens retorna a la llei d’educació dels anys 70 i que va fracassar com ho demostra l’alt índex d’abandonament escolar. Doncs bé, resulta sorprenent que la ponència sobre l’arquitectura del sistema educatiu del debat ‘Ara és demà’ plantegi de bell nou aquesta mesura fracassada.

Pel que fa a algunes de les propostes que apareixen en el redactat de les conclusions finals del document ‘Ara és demà’, és preocupant que es pretengui vendre com a modern i innovador un seguit de mesures clàssiques del neoliberalisme més tòxic que, arreu del món, no ha fet sinó deteriorar els sistemes educatius.

D’altra banda, el fet que en les ponències d’aquest debat no es faci referència a l’IOC o als ensenyaments d’adults, idiomes, música, teatre o dansa, entre d’altres, podria amagar la intenció de privatitzar-los.

Veiem amb gran preocupació que no hi hagi mesures realistes o imaginatives per resoldre l’abandonament escolar prematur o la problemàtica d’aquells alumnes que tenen dificultats per adaptar-se a un entorn escolar formal; de fet, les solució proposada és una formació professional bàsica excloent, tal com plantejava l’ex-ministre Wert. També ens amoïna que no s’hagi calculat el perill d’universalitzar una formació professional dual sense tenir en compte les característics d’un empresariat català, que es caracteritza per no ser sempre respectuós amb les condicions laborals dels treballadors/res o amb les normatives bàsiques de riscos laborals.

9. ELS CFGS A LA UNIVERSITAT

Els cicles formatius de grau superior han de quedar dins l'àmbit dels centres educatius públics no universitaris. A més de les repercussions laborals per al professorat, la concessió d’aquests cicles a la Universitat i a l'ensenyament concertat i/o privat pot provocar una segregació entre aquells CFGS amb millor projecció laboral i professional i aquells altres que no en tinguin tanta.

Si es vincula la formació professional superior a la Universitat hi ha el risc de fer-la desaparèixer del Departament d’Ensenyament, de precaritzar-ne el professorat d’acord amb el que ha passat a la Universitat i que, com succeeix en el cas dels estudis universitaris, les matrícules siguin molt oneroses, ja que podrien passar dels 360€ actuals als 1.600€ - 2.500€ de les matrícules públiques vigents.

USTEC•STEs exigim al Govern i als departaments amb competències en matèria educativa que mantinguin els cicles formatius de grau superior fora de l’àmbit universitari. Ens oposem a la privatització de la formació professional i a l’externalització de la seva oferta.

USTEC·STEs (IAC), a 29 de setembre de 2017